1. Església de la Bona Guia

Els mariners i pescadors acudien a ella per a demanar-li protecció i guia en la tasca diària d’enfrontar-se a la mar.

L’antiga devoció marinera de la verge de la Bona Guia o Bona Via es remet al segle XVIII i segles anteriors segons alguns escrits. La primera ermita va ser a l’Església de Sant Andrés, del popular barri de pescadors de València, que es funda allunyat d’una mar insegura i d’un litoral amb aiguamolls, però pròxim a Russafa i als canals que comunicaven amb l’Albufera, on es desenvolupava majorment el treball de pesca.

L’activitat pesquera va augmentar a la vora de la mar durant el segle XIX, quan Poble Nou de la Mar s’havia annexionat a la ciutat. L’antic barri de pescadors es va anar despoblant i degradant. L’interés urbanístic dels seus cèntrics carrers el converteix en un objectiu d’activitats de Reforma interior, així que es transforma en una nova zona urbana pròxima al ferrocarril, i el nou barri de pescadors es reafirma en la façana marítima, en el Cabanyal-Cap de França i Malva-rosa.

Tot això afecta també al trasllat de la patrona i protectora de pescadors i mariners que es reubica en el marítim. Primer a l’Església dels Àngels, fins que, en els anys 60 del segle XX, es condiciona una casa típica del modernisme popular del Cabanyal, amb planta baixa i pis, amb balcons i persianes, a la qual s’afig espadanya i campana, i es converteix així en la senzilla i bella parròquia de la Verge de la Bona Guia o Bona Via, dedicada a la seua imatge titular.

En la façana podem veure un panell ceràmic de la verge dins d’una barca, amb el xiquet en braços, amb la llegenda “Vigilant la mar de València, com a mare dels nostres amors, mireu a la BONA GUIA, patrona de pescadors”. A l’interior, es troba l’actual talla de pi policromada de la verge, ja que l’original va desaparéixer.

Els veïns del Cabanyal, la Malva-rosa i Canyamelar recuperen llavors la tradició de portar-la en processó fins a la platja del Cabanyal el dia de la seua festivitat anual, el primer diumenge d’advent.

Enfront de l’Església de la Bona Guia estava el Monument a Sorolla, obra dels arquitectes Francisco Mora i Javier Goerlich, i amb un bust del pintor realitzat per l’escultor Mariano Benlliure. Va ser inaugurat en 1933 i ho va destruir la Riuada de 1957.

En els anys 60 es va construir un nou monument a Sorolla, enfront del port, que conserva l’escultura de Joaquín Sorolla.

Les pintures “marítimes” de Joaquín Sorolla “el pintor de la llum” plasmen amb gran bellesa la rutina dels pescadors, dones o xiquets dels poblats marítims.