2. Asil de Pescadors
En aquest lloc es trobava el edifici del “Refugi per a invàlids de la mar”, hui dia desaparegut. Conegut com “L’Asil de pescadors” es va construir per a socórrer als pescadors jubilats o als qui ja no podien valdre’s per si mateixos a causa d’accidents de treball o desgast físic.
La seua construcció es va aconseguir gràcies a les aportacions personals dels membres de la societat pesquera del Progrés Pescador, i al suport en l’edificació que realitzaven en les seues estones lliures. El projecte de 1904 es va acabar en 1909, encara que es va esperar que l’inaugurara Vicente Blasco Ibáñez l’any 1911, per la seua labor com a impulsor i promotor del “asil de pescadors”.
El dia de la inauguració, els pescadors del Progrés Pescador van rendir un emotiu homenatge al cèlebre escriptor, qui defensava que la cultura era necessària per a vetlar pels propis interessos. Una barca de bou, situat front l’asil, va desplegar el seu ciri, en la qual es llegia en lletres daurades els títols de les novel·les de Blasco Ibáñez, qui va pronunciar un eloqüent discurs des de la terrassa.
«...va cantar a la bellesa aquesta platja on va passar tants anys i on va concebre les seues millors novel·les. Va excitar al fet que l'obra d'aquest asil es complete amb la creació d'una gran escola: … "Aquesta platja, senyors, té més significació i més importància mundial del que vosaltres podeu imaginar. Jo puc dir-vos que he sentit orgull com a valencià quan, en visitar el Museu de Luxemburg, de París, he vist allí, enmig de grans produccions artístiques, traslladat al llenç, aquest mateix quadre que veieu ací... Jo també he contribuït a aquesta idealització per mitjà de les meues novel·les, que van traduïdes a quasi tots els idiomes d'Europa" … "A la meua mort voldria ser portat a coll per aquests homes de El Progrés Pescador".»
L’edifici també es va conéixer com “L’Asilet” o “L’Almodí”. Un “Almodí” és una associació formada per a la cooperació o ajuda mútua entre treballadors.
Les Escoles de l’Almodí de Pescadors El Progrés, van funcionar com a escola per a fills de pescadors i xiquets del barri, durant els anys 20 i 30, i van comptar amb l’ajuda de la Caixa Central de Crèdit Marítim, hui Institut Social de la Marina.
L’edifici es va derrocar pel seu estat ruïnós a principis de la dècada dels 90.
Al costat del “Refugi d’invàlids de mar” estava caserna de carabiners que havien de mantindre vigilada la costa. Els propietaris de les barques havien de demanar-los permís per a eixir a la mar. Quan tornaven, els guàrdies estaven a l’espera de rebre uns peixos, als quals se’n deien la “posa”, la “nyapa”, “urpa”, “mortera” … (Passejant El Marítim, 2012. Ricard Ferrer i Pep Martorell).
Es recomana la lectura de la novel·la “Flor de maig” (Blasco Ibáñez, 1895), que plasma la duresa i les dificultats de supervivència en un poble de pescadors. Narra la vida del Cabanyal i apareixen temes tan diversos com l’adulteri, l’enveja, l’afany de superació, el contraban de tabac, o les desigualtats socials.
Direcció
Carrer Eugenia Viñes, 231, 46011 València
